El pitjor escenari o drama per a un agricultor és la ruïna seva i la de la família causada per un any de mala collita afrontat sense estalvis. Per això -des de sempre- els agricultors decideixen estalviar en els anys de bona collita per fer front als anys de dolenta. La incertesa futura obliga a evitar les decisions que condueixen al pitjor escenari possible. Si des de fa uns quants anys les grans decisions en economia s’haguessin prés considerant quin era el pitjor escenari que estaven fent possible, ara hi hauria problemes però foren molt allunyats del terrible patiment i desastre actual. Això s’afirma retrospectivament però quan es decidia havia informació i coneixements suficients per anticipar que es prenia l’opció de major risc, encara que no serveix d’excusa que no pogués ser anticipat el grau de sofriment actual.
El primer pitjor escenari es va convertir en real l’any 2008 perquè durant més de deu anys la política espanyola anava acumulant decisions que cada vegada ho feien més probable. Després, no hi va haver esmena, un nou pitjor escenari es va fer realitat dos anys més tard agreujant el primer. La causes respectivament: primer va ser la bombolla immobiliària, després l’augment sense control de la despesa pública en tots els nivells de govern . D’aquesta despesa, el pillatge sobre els comptes públics és inacceptable i ha causat un escàndol, però l’efecte econòmic causat per la incompetència és el gruix del dany econòmic i social en termes d’atur, retallades en salaris públics, desesperació i pobresa.
La regla de prudència agrícola amb les seves variacions i desenvolupament formal és coneixement públic: “no posar tots els ous al mateix cistell”, o tècnicament la diversificació de riscos, s’ensenyen en els estudis d’economia de totes les universitats. Inclou també el sobreendeutament general de l’economia, perquè fa vulnerable de gravetat al conjunt de l’economia. Al carrer tots havíem sentit, alguna vegada, el risc que comportava el hiperdesenvolupament immobiliari i en les pàgines de la premsa, anys abans de la punxada utilitzava aquest principi qui això escriu per advertir d’una severa recessió.
Per la seva banda, l’agricultor practica una racionalitat que està absent en el comportament del polític que exerceix poder. Encara que són moltes les diferències es pot apuntar una cosa essencial. L’agricultor suporta directament les conseqüències de les seves pròpies accions, per això s’esforça a conèixer com seria la seva vida desprotegit de l’estalvi i això estimula la seva prudència. El polític convencional es troba molt protegit de les adversitats econòmiques que ell mateix pot causar, per això els seus incentius són febles per esforçar-se a estimar els pitjors escenaris, subestimant les conseqüències de les seves decisions sobre tercer. No hi trobareu prudència. A més, els agricultors no estan subjectes a conflictes d’interessos, ni a excessos ideològics, ni a grups de pressió, ni al letal domini del curt termini …
És coherent amb l’anterior que en el funcionament de les institucions polítiques no hi ha penalitzacions per decisions que exhibeixen clara incompetència, per les que són un malbaratament de recursos públics, com tampoc es combat la corrupció. És com un disseny legal sense un contingut de fiscalització, transparència i responsabilitat efectives com tenen les democràcies madures, i d’aquí la diferència en els resultats. Tot això permet saber de què depèn el que continuïn les decisions que ens conduirien a un tercer temible escenari.
Adrià Girbés
Economista
